Com que suposo que tots els canvis, normes, punts i demés novetats ja les deveu saber, vaig directe a l’anàlisi i a la meva opinió sobre el tema.

Què? Disparo ja?

Respecte al tema dels punts i el nou ordre dels quatre castells fantàstics (3 i 4 de 10fm. 4 de 9 i 2 de 8sf) no hi entraré gaire perquè em sembla un tema molt subjectiu. Cadascú pot tenir un criteri diferent i amb els seus arguments fins i tot tenir raó sigui quin sigui l’ordre. Sigui quin sigui! Ara bé, el que no em sembla bé és que es tracti els castells nets com si fossin una mateixa cosa en el mateix paquet. Si es mou un es mou l’altre també. No em sembla que aquesta sigui una manera justa ni rigorosa de valorar aquests castells en un paquet. Pot ser que hi hagi diverses consideracions i que fins i tot s’intercalin aquests dos entre els castells de 10 emmanillats, tot depenent del criteri de cadascú, però en cap cas fer-los anar junts amunt o avall de la taula de punts.

Una altra qüestió que em sembla excessiva és la de només valorar un castell carregat en els globals de les actuacions. Tot i l’excés, encara podria entendre que sols es valorés aquesta opció el dia del concurs i no pas en la resta d’actuacions que valora l´índex. Ara bé, que aquesta norma sigui aplicable a totes les actuacions vàlides per l’índex em sembla una desmesura. Ho trobo una injustícia cap a tot l’esforç que representa també sols carregar un castell. I ja no parlem de les injustícies que hi haurà a l’hora de comparar actuacions globals amb dos castells carregats a d’altres de molt inferiors amb tot descarregat. Hi ha molts exemples flagrants que fan esfereir, però…

És evident que les colles volen descarregar castells, que van a descarregar castells i és clar que tenen riscos i que de vegades cauen i que s’ha d’anar cada cop més a buscar aquest valor del castell descarregat. Però d’aquí a que una actuació quedi tant afectada per sols carregar castells, em sembla un postureig excessivament alliçonador de la comissió assessora del concurs.

Ja veurem com afectarà això al desenvolupament del certamen, perquè es poden viure situacions impròpies del concurs com que una colla no arrisqui gaire i es conformi a fer una actuació menor a les seves màximes possibilitats.

Al concurs sempre es va a fons dintre de les possibilitats que creu que tindrà cada colla. A fons, a màxims! I ara això potser ja no serà tant així. És clar que això no deixa de ser una especulació i ja veurem com ho afronten les colles, però ara mateix, penso que no tindria gaire sentit arriscar molt amb més d’un castell. I si s’arrisca un cop i es carrega, llavors si que el nivell baixarà en picat perdent bona part de l’emoció associada al concurs i als castells.

Aquí és on crec que el concurs haurà perdut més, qui sap si perdent emoció en el seu desenllaç i per suposat perdent la possibilitat de veure els millors castells possibles. De poder veure els inèdits, ja ni parlar-ne.

Foto portada: Facebook Concurs de Castells.