Ja sabeu de la nostra inconstància habitual, però l’actuació dels Minyons amb el doblet de 10, bé val la pena que hi diguem alguna cosa.

El colós de 10.
Així d’entrada l’execució del castell em va semblar esplèndida gairebé a tots els nivells. Dic gairebé a tots els nivells, perquè a plaça m’ho va semblar, però ja en fred analitzant detingudament les imatges, ni l’entrada ni les sortides del pis de setens em van semblar les millors possibles per un castell d’aquesta magnitud. L’entrada descompassada, i la sortida massa lenta sobretot sabent que per sota descarregar un castell així és lluitar contra el cronòmetre i la resistència física. Tot i aquests petits detalls, que evidentment vist el resultat no deixen de ser solsament petites foteses meves, el que més m’agrada de veure el castell és el convenciment de tots, la serenitat amb la que afronten aquest colós, la confiança en saber perfectament què cal fer tècnicament per tenir el castell sota control…aquesta gran convicció o unitat davant del repte és realment envejable i és una situació que els Minyons dominen com ningú.
El tema més delicat que seria com fer que tot aquest pastís de gent s’aguanti, és una demostració magistral tècnica, de com posar cada casteller en el lloc on pot donar millor rendiment pel castell. Això quan parlem de tant gent implicada i amb tants detalls per descobrir és una veritable obra mestra de la enginyeria castellera.
Mentre el feien i amb la canalla a prop ja de passar, l’estabilitat del castell ja feia intuir que hi havia possibilitats d’arribar més lluny de l’aleta encara…i recordo perfectament que mentre el descarregaven no podia parar de riure amb la o: “hohoho…” davant l’agradable i meravellosa incredulitat del que estava veient. Per cert, una imatge la del castellot aquest, realment maquíssima.

Gràcies Minyons!

La millor o no la millor?
Evidentment com que són castells les coses mai tenen el mateix resultat per tothom…del contrari ja no serien castells, i serien una altra cosa diferent. Així com fa unes setmanes escrivia que trobava “cansino” el titular de la millor temporada per lo genèric del tema, aquest cop si que em sembla relativament rellevant parlar de si és o no la millor actuació mai vista.
Dit això, jo no li dono una importància capital als punts i em sembla de lògica pura que els 20 punts que separen aquesta actuació de la dels Castellers de Vilafranca aquest passat Tots Sants són tant insignificants que l’empat tècnic és evident. Ara bé, en tot això hi entren matisos al gust particular de cadascú, és clar.
Pel meu gust m’agrada més parlar de que la dels verds és millor pel fet que tots els castells estan descarregats. Ja posat a atorgar a alguna actuació aquest “títol”, m’agrada més veure-hi la perfecció i fins i tot penso que als Minyons, amb la seva manera de pensar sobre els castells carregats hi podrien arribar a estar d’acord. A més però d’aquesta consideració, m’agrada més l’actuació del verds pel fet que toquen estructures ben diferents, combinant el monstre de 10, el castell sense folre i el castell amb agulla. Aquesta varietat d’estructures em sembla molt i potser més complerta que la dels Minyons. Ara bé, això són detalls i matisos que cadascú pot considerar al seu gust i fins i tot conveniència. Encara que pensi això, durant anys la fita dels Minyons amb el 4 de 10fm serà de les quedarà per sempre més en la memòria, mentre això de la millor actuació pot quedar “fàcilment” superat l’any vinent.
De la mateixa manera que penso això respecte a la millor seqüència de castells mai vista, també penso que els Minyons han sigut la millor colla de l’any, desbancant als verds després de molts anys de domini incontestable. La facilitat en que han passejat els previs als castells de 10, 2 de 9fm i sobretot el 5 de 9f, més el 3 amb agulla carregat i l’ampli domini sobre el 3 de 10fm descarregat quatre cops, sumant-li ara el 4, em fa pensar que els de Terrassa han sigut la colla més forta de l’any. Això si, amb el repte pendent per consolidar aquest lideratge del castell sense folre.

Altres detalls.

De la resta d’actuació algun petit apunt sobre els castells de les colles barcelonines. Els de Barcelona com sempre decidits i valents obrint amb el 9 de 8, però la cosa no va fluir gens bé. Els problemes de col•locació d’un segon del 2 (quin patir sols de veure’l en aquella posició…increïble!) van castigar el castell que sorprenentment va caure per una altre lloc. Ara bé, farien bé els de vermell de revisar la manera de resoldre’l perquè tant en aquest com en el que van fer a Gràcia fa unes setmanes, no estarien correctament carregats segons les bases del concurs. Ara no cal ara que em digueu que les bases sols són pel dia del concurs i bla bla…que si, que ja ho sé… però de la mateixa manera que tots vam assimilar algun dia en quin moment queda carregat el castell amb agulla, també penso que carregar el 9 sense ni dosos en algun dels poms desvirtua notablement l’esperit del castell, ja sigui amb normes de concurs o sense.
De l’ambient de l’actuació, em sembla admirable la capacitat de concentrar-se i fer castells amb aquell fred que feia. Jo sempre acostumat als castells i a les festes majors d’estiu i suant com a “tocinus” fent castells, l’ambient gèlid de diumenge passat a Terrassa fa que particularment encara li doni un puntet més de valor a l’actuació dels Minyons. Si quan no fa calor al sud ja ens sentim estranys fent castells, amb aquest fred haguéssim desertat la meitat!

Repassat tot això, em considero un afortunat de viure aquesta època de castells, vistos i viscuts.

Visca els castells!

Foto portada: 4 de 10fm Minyons de Terrasa. Facebook de la colla. Autor, Joan Maeso.