Vinga, passat Sant Fèlix, van passant idees, conceptes, teories, imatges pel cap. Es parla molt de la històrica actuació però trobo a faltar que es recalqui que l’actuació va ser històrica pels Castellers de Vilafranca solament. La resta de colles van fer actuacions que, sense treure’ls cap mena de mèrit, estan bastant per sota dels seus millors registres.

B
é, dit això, de totes aquestes coses que van rondant pel cap, em quedo amb una sobre els Minyons de Terrassa.

Després de l’actuació, una frase bastant repetida és: “què? Els Minyons, malament eh…”. Doncs depèn.

Si sols mirem el resultat final, és una qüestió lògica i de sentit comú valorar com a discreta una actuació d’uns Minyons, que en anys anteriors han fet 5 de 9f , 4 de 9fa , pilars grans, etc… Però en això dels castells ser un resultadista és fàcil, i ho trobo un raonament molt simplista. En els castells, dos més dos la majoria de cops no són quatre, i crec que això és el que els fa atractius.

Els de Terrassa enguany estan fent una important renovació en els seus castells. D’aquesta renovació ja fa molts anys que se’n parla, però no és fins enguany que s’està visualitzant completament en els seus castells. Aquests anys enrere es parlava de renovació, però tret d’esporàdics canvis, les cares noves als castells no es eren tan visibles com ho són aquest any.

Els motius poden ser molt variats: des d’una generació que s’ha fet gran i que tot i la seva qualitat indiscutible necessita generar relleus, des que hi ha baixes diverses per motius personals, desercions, etc…

La qüestió és que ara sí que es visualitzen aquests canvis, que ja podria ser també que portin anys treballant-se, però que per la raó que sigui, encara no s’havien posat en escena.

El recurs fàcil.

Clar, ara, després de les dues caigudes del 30, el més fàcil és dir que els canvis no funcionen, donar-los tota la culpa, i recórrer de nou als més veterans, vagin o no a l’assaig regularment. Però mireu, això que estan fent els Minyons aquest any m’ho crec, i penso que se n’acabaran sortint bé.

El fet que al capdavant d’aquesta renovació hi hagi caps de colla veterans, sense l’ansietat o necessitat del cap de colla més novell per obtenir resultats immediats per guanyar-se la credibilitat tant de la colla com del món casteller, em fa veure-ho més clar, al contrari del que en un primer moment pot suposar, que castellers molt veterans es posin al capdavant. Uns anys allunyats del poder, de la feina diària, poden donar un millor perspectiva del que pot necessitar una colla, de com es pot fer i de com portar-ho a la pràctica. Fins i tot, pels dirigents actuals pot ser més motivador i engrescador engegar un projecte així que no pas un de més continuista amb temporades anteriors.

Bé, dit això, sóc dels que em crec i confio amb la renovació dels Minyons. Estic gairebé convençut que per defensar castells com el 2 de 9 fm que van fer a Vilafranca, podrien haver posat una alineació més experimentada, amb més galons, amb gent que encara està a primera línia de foc en la resta de castells. Al menys un per pis segur. I, en canvi, van optar per portar la renovació que ells creuen necessària fins a les últimes conseqüències, fugint del resultadisme, fugint de tirar d’allò ja conegut amb els més veterans, i portant la seva filosofia de canvi i renovació amb coherència fins el final.

Aquests últims anys se’n parlava molt de la renovació dels Minyons, però no acabava de veure-ho reflectit completament en els seus castells. Amb tota aquesta gent nova, ja estan al nivell de la tripleta i una miqueta més en aquesta primera meitat de la temporada. Però el que definitivament m’hi fa creure és el nivell d’assaig que sembla ser que estan adquirint.

4 de 8 net.

Fent això, i pel que sembla ser, fets de molt bones maneres, tant me fa si treuen o llueixen aquesta feina la setmana que ve, l’altra o la de més enllà. O com si no l’acaben de treure en tot el que queda de temporada. Una colla i uns castellers que, sense la veterania que teòricament hauria d’haver per assumir una prova d’aquest calibre, fan el 4 de 8 net, acabaran traient aquesta feina. No tinc ni idea de quan. Potser ara mateix ni ells mateixos ho saben, perquè tot necessita madurar, però els castellers que ara són capaços de fer això, tard o d’hora acabaran ensenyant aquest nivell en tota la resta de castells. No necessàriament ha de ser el 4 de 9 sf el que es beneficiï d’aquest treball, sinó que aquest rodatge pot acabar donant els seus fruits en qualsevol altre dels castells que portin a plaça.

A més, sembla que també s’hi han posat amb el 9 de 8, amb la qual cosa les possibilitats d’assajar més gent s’amplia, i que han tastat el 2 de 8 sf amb resultats positius.

Tornaran, si però no.

Així que jo estic esperançat en què aquest projecte que han engegat en Màrius Boada i en Nani Matas acabarà donant bons resultats. Com ells bé diuen, no esperem trobar-nos als Minyons “d’abans” perquè aquells anys finals dels 90 i principis dels 2000 ja han passat, però en el que fan hi veig una coherència, un rigor i una lògica. I és normal que no tot surti bé a la primera, ni fins i tot a la segona. La capacitat tècnica i de lideratge dels seus capdavanters està més que contrastada com per creure’m el que estan fent els Minyons.