Encarant el final de temporada, es fa molt repetitiu això de “la millor temporada de la història”.

Aquest titular de “la millor” no dubto que amb números a la mà sigui correcte, i també és ben cert que com que cada cop les colles fan més i millors castells també ho sigui. Però més enllà d’això, potser caldria matisar més bé què vol dir això de “la millor”, perquè amb l’evolució castellera actual aquest titular encara es pot perllongar per alguns anys més.
Intento explicar-ho i vaig a un cas directe, els de la meva colla, els Xiquets de Tarragona.
És evident que enguany hem fet més castell de 9 que mai, i de superiors també, de la mateixa manera que hem dominat el pilar i el 4 amb agulla com mai abans havíem fet. També penso que part d’aquesta evolució venia d’una lògica clara veient com havia anat el 2014. El 2 de 9fm. havia agafat uns mecanismes que es veia més que factible tornar-lo a fer. El 5 de 9f sabíem que estava molt millor que lo ensenyat a Tots Sants 2014, i l’intent del pilar de 8fm del novembre passat s’havia aguantat molt millor del que ens pensàvem sobre la triple pinya. Per tant, fer l’aleta en algun d’aquests castells inèdits per nosaltres, estava a tocar. Quan mirem amb més perspectiva del temps la relació i evolució d’aquests dos anys, no se’ns farà gaire estrany veure que finalment vam aconseguir l’aleta en aquests castells. Podríem dir entre algunes cometes, que es veia venir que les acabaríem fent més aviat que tard.
Molt bé. Dit això, i com que un porta ja molts anys vivint la colla, faig anar el disc dur enrere i encara que evidentment amb uns registres ben diferents, penso que altres temporades l’evolució de la colla va ser tant o més important que la que hem aconseguit aquest any. Recordo perfectament l’any 1994, en que per Santa Tecla recuperem els castells de 8, el 4 descarregat que no fèiem des del 1992 i el 3 carregat que no fèiem des del 1990. Pel concurs descarreguem per fi el 3, i encara acabem l’any carregant el 2 de 8f. i en solitari, que en cap cas passava per objectiu, ni tan sols per somni aquella mateixa Santa Tecla.
Algun altre any hi va haver similar, com per exemple el 99 descarregant 5 de 8 i 3 de 9f per primera vegada. El ja més proper 2007 recuperant aquests dos mateixos castells, i que podríem dir que és l’any on comença tot (aquell 2007 vam fer la clàssica al maig…la clàssica de 7!) El 2011 en que fem la primera tripleta, sobretot reafirmada per Tots Sants amb el que significava fer castells grans fora de casa. O fins i tot el 2013 en que la colla té força per fer castells de 9 els tres dies de Festa Major, i això ens porta al primer assalt seriós a la gamma extra.
Evidentment els castells d’enguany són els més grans, els més absoluts, els que ens col•loquen en una posició privilegiada dintre el món casteller, però tant o més important que aquest 2015 van ser aquestes temporades anteriorment anomenades perquè van significar un pas o uns passos potser encara més grans dels que hem fet aquest any. Sobretot cal tenir en comte els matisos, els moments, i les circumstàncies que travessava la colla a cada moment. Com tot, és qüestió de percepcions, però el record que tinc d’aquests altres anys continua tant vigent que aquest 2015 tanta extraordinari no ha aconseguit esborrar-los del meu top particular com a temporades claus en l’evolució de la colla fins a l’actualitat.
El mateix cas podem trobar en altres colles. Així a primer cop de memòria em ve al cap la temporada 2013 dels Castellers de Vilafranca vers l’actual 2015. Clar que enguany han fet més castells de gamma extra i acabant-ho amb la culminació de la millor actuació de la història, però aquell 2013 van descarregar per dues vegades els dos grans castells, el 3 de 10fm i el 4sf, i van acabar l’any sols amb una caiguda, i del 4 de 10fm! (també un pilar de 4 que el podem passar per alt, oi?) Per tant podem dir que aquesta temporada ha sigut millor que la del 2013? O fins i tot en clau més de la colla verda, aquesta podria passar per davant de la gloriosa del 1995? Quina seria la millor de la història?
Mirant sols els números podria ser aquesta, però potser alguna de les anteriors anomenades van marcar punts d’inflexió molt més rellevants per la colla que no pas aquesta última.
D’altres exemples en podríem trobar en moltes altres colles. Evidentment que amb l’augment de diades de màxims aquests registres es van fulminant, però no penso que la quantitat hagi de desbancar la qualitat, i per suposat mai la emoció. Els salts endavant que poden suposar per les colles aconseguir fites, poden ser molt més rellevants i transcendents per la història de cada colla, que no pas la simple suma de dades.

Fotografia: Ildefonso Cuesta, Altafulla Bloc.