Veient, mirant, remirant, observant i indagant una mica, vaig trobar molt interessants alguns aspectes tècnics basats en el 5de9f que van fer els Minyons a principis de juliol, amb un concepte ben diferent al que fins ara estava acostumat a veure en els 5de9f.

El tema

A
l fixar-me bé en els components del pis de terços del 5de9f malva observo que el de la rengla, el Tomàs, havia parat al pis de quints el 3de10fm que van descarregar cap allà al 2002. Això vol dir que no és un segon pur, sinó un casteller que ha anat baixant de pisos de dalt (amb una aturada de la pràctica castellera d’uns quants anys) fins arribar al terç de la rengla del 5de9f.

El que més m’encurioseix d’això evidentment és que el prototip habitual de terç de rengla no és pas el d’un casteller que ve dels pisos alts, sinó més aviat és un segon pur, terç de castells de 9, amb molta potència per resistir allà al mig. Aquest casteller dels Minyons que evidentment amb els anys pot haver experimentat algun canvi físic que l’hagi ajudat a arribar fins aquí, potser seria més normal trobar-lo al pis de quarts, perquè la seva talla va pel 1.70 d’alçada aproximadament i sobre els 80 quilos, i això és el que més em va sobtar en veure’l ocupar aquesta posició. Acostumat a veure la tipologia d’altres terços de 5de9f, trobo encara més admirable la capacitat d’aquest casteller per parar aquest castell i en aquest lloc.

trobo encara més admirable la capacitat d’aquest casteller per parar aquest castell i en aquest lloc.

Sí que es produeix més habitualment aquest moviment de posar castellers que provenen de terços (els de més envergadura clar) de castell de 8 als pisos de quarts dels castells amb manilles. Castells on queden poc lligats i que tenen moviment, amb una bona capacitat de treballar amb la cintura, recolzar-se amb menys mans, i la seva lleugeresa, fan que siguin el prototip ideal per anar sobre les manilles. Aquest moviment no és tant habitual quan es tracta de defensar el 5de9f, on s’acostuma a posar un 3 més reforçat del que seria l’estructura més lleugera de 3de9f ja pensat en el de 10. És cert que els Minyons ja van ser els primers que van fer el 5de9f amb terços d’aquesta tipologia; igual eren capaços de treballar sense mans, que treballar sobre les manilles, com també defensar el 5de9f al terç sense ser segons purs (Falcato, Oni…).

Aquest anàlisi també el faig extensiu al seu company de pis a la dreta de la rengla (la plena pels Minyons). Un casteller que també el recordo havent fet algun castell de 8 al terç, però que ràpidament va acabar reciclat i ara fa tots els castells de segon en els de 8, terç en el de 9, etc. Sense tenir la talla i envergadura habitual, també va saber parar brillantment una rengla tant o més difícil que la del mig en el 5de9f.

El perquè

Segons m’explica el seu cap de colla, en Guillem Comas, no és tant que hagin volgut fer-lo així per una qüestió concreta, sinó que és la millor manera que han trobat de fer-lo amb les peces que tenien al pati d’assaig. Han sabut adaptar el castell a la tipologia de castellers que disposaven per tornar a descarregar el 5de9f tants anys després.El mèrit és important encara més, perquè observant la fotografia o el vídeo del castell, el quint sembla que tingui la mateixa talla que el quart, i ben propera al terç i tot.

Comparativa

La Colla Vella també tenia aquestes oscil·lacions de castellers que canviaven de pis depenent si feien el 3de9f pensant en el de 10, o si feien el 5de9f, que aleshores ja pujaven al quart. Ara ja fa uns anys que s’ha homogeneïtzat el pis de quarts dels castells de 9 i aquests mateixos paren el 3de10fm a quints. En canvi, al pis de terços del 5de9f segueixen posant-hi segons purs, amb una envergadura bastant superior als quarts del 3de10fm.

La mateixa manera d’afrontar el 5de9f dels vallencs la fa servir també la Colla Jove de Tarragona

La mateixa manera d’afrontar el 5de9f dels vallencs la fa servir també la Colla Jove de Tarragona. El 3 pensat en el de 10 és el mateix que defensa el 5de9f sense castellers que oscil·lin de pis. Fins i tot la mateixa estructura del 3 la van fer servir en l’intent de 3de9fa.

Alguna variació del castell té la Joves de Valls del 3de9f habitual vers el 5de9f, però no ho podem comparar encara amb una estructura de 3 més lleugera pensada pels 10 pisos. Veient però la tipologia dels seus castellers, en tenen que podrien oscil·lar de pis comparant aquest castells.

En canvi els Castellers de Vilafranca sí que tenen alguna variació, sobretot en la rengla. El Toni para al quart el 5de9f i el 3de9fa i manté el pis de quarts quan defensa el 3de10.

Qüestió d’assaig

La tecnificació viscuda els últims anys ha propiciat aquesta especificació de posicions, i gairebé tothom manté els mateixos llocs ja sigui per defensar el 3de9f més lleuger o el 5de9f, una situació diferent a la que vam viure a finals dels 90, quan els canvis de posicions entre aquests tipus de castellers era molt més freqüent i habitual. Tant treballaven agafats per folre o manilles, com sense lligar de mans a quarts del 5de9f.

Aquí teniu l’execució del 5de9f dels Minyons de Terrassa.

[Foto de capçalera: Juanma Ramos. El Punt Avui].