F
a més d’un any l’amic Jordi Suriñach em va proposar, inspirat en la seva implicació professional amb el Concurs de Castells, que havíem de fer el llibre de la història del Concurs aprofitant l’ocasió que el 2014 en va ser la vint-i-cinquena edició. Com que fa anys que ens coneixem i hem fet moltes coses relacionades amb els castells, tant a la colla, com en comunicació, no ens va costar ni un minut posar-nos d’acord i començar a moure’ns.

La qüestió
Després d’alguns contactes, ens vam entendre amb el Jordi Ferré, de Cossetània Edicions, reconeguda editorial pel que fa a llibres de castells amb la col·lecció “L’aixecador” (clarificant amb el nom el seu origen vallenc) per tirar endavant el projecte.

És un plaer comunicar-vos que si tot va bé el llibre veurà la llum en unes setmanes, que esperem que us agradi, i recollirà les vint-i-cinc edicions del Concurs de Castells de Tarragona.

Bé, un cop ja he fet la falca tipus “he venido a hablar de mi libro”, vaig al tema que vull aprofundir una mica més sobre la qüestió.

Per fer-lo, vam decidir que era molt important aportar tots els testimonis possibles sobre les diferents edicions. A aquestes alçades poc podríem escriure que no se sàpiga ja sobre concursos passats. Per tant, la única manera d’aportar coses noves era mitjançant el testimoni d’aquells castellers veterans, directament implicats en les direccions de les seves colles en les diferents edicions dels concursos de Tarragona.

Això ens va portar a tenir diverses converses amb castellers històrics que a més del treball i vivències que aportaran al llibre, ens deixen ja per sempre el nostre plaer personal d’haver pogut estar molta estona enraonant amb ells, amb tota la seva sapiència i experiència. Evidentment de totes les hores que tenim de converses enregistrades sols aprofitarem les coses més rellevants dels concursos en qüestió, però per arribar fins aquí, pel camí anaven sortint moltes històries paral·leles que servien per contextualitzar la situació.

A mesura que anàvem parlant amb ells i després d’haver seleccionat les parts que més ens interessaven per enriquir el llibre, arribem a la conclusió que queden encara moltíssims episodis històrics claus per entendre la història més menys recent dels castells. En aquestes converses han quedat petits detalls, petites coses, petites decisions en aquell moment preses per simple casualitat, que si haguessin estat preses en el sentit contrari haurien pogut canviar de manera important la història castellera moderna.

Els tresors castellers
Més enllà d’aquests petits detalls hi ha episodis més grans que encara tenen moltes coses per saber i per escriure perquè quedin gravats per sempre en la història castellera. Aquests castellers veterans tenen encara la memòria absolutament clara sobre la qüestió. Fins i tot molts d’ells quan rememoraven episodis de 40 anys enrere, eren capaços de dir-nos: ”i me’n recordo d’això com si fos ara”. Doncs aquesta memòria històrica és la que el món casteller ha de salvar i ha de deixar constància de molts petits grans episodis castellers que mereixen capítols sencers dedicats a ells. Fins i tot el Jordi Suriñach i jo mateix animats i motivats sobretot pel treball que estàvem fent, teníem molt presents tots els llibres ja publicats que podien aportar coses sobre la història castellera del segle XX, i molts d’aquests episodis no estan escrits enlloc, alguns d’ells ni tan sols insinuats.

Recordo a Vilafranca la conversa amb el Josep Miret, el Josep Galofré, el Francesc Moreno Melilla, l’Enric Giménez Gimenall com recordaven les èpoques dels anys 70 amb una memòria prodigiosa en alguns casos molt concrets com el famós concurs de Vilafranca patrocinat per Mobles Quer entre d’altres de l’any 1973.
Enric Gimenez Gimenall

A Valls reunits amb Guillem Bartolí, Francesc Piñas i Juan Romero “Juanacho” com eren capaços de recordar alineacions de castells dels anys 60 i 70 i arran d’això explicar-nos l’èxit o el fracàs en algun moment determinat. Fins i tot en Bartolí i en Piñas eren capaços de saber què podia recordar l’altre sobre algun fet determinat, i fins i tot enfadar-se amistosament si l’altre no recordava algun situació puntual que l’altre recordava “com si fos ara” dit textualment. Ja de l’època més moderna també vam tenir el plaer de xerrar i tenir el testimoni de l’últim cap de colla de la Vella que va guanyar el concurs, el Raúl Martin. Gens habitual fent declaracions, ens sentim afortunats d’haver pogut comptar amb el seu testimoni dels diferents anys en que va ser cap de colla, aportant una visió de la seva manera de veure i viure els castells molt interessant, i que segur que no us deixarà indiferents.
Vella

A la Joves vam gaudir de manera notable amb les explicacions que ens va donar l’Andreu Montserrat sobre l’evolució de la colla Joves fins arribar al seu primer castell de 9 i al seu triplet de victòries, en que ell en va tenir el principal protagonisme des de la direcció tècnica. Una revolució tècnica i un estil instaurat, el de la Colla Joves, de la que ell en va ser un dels artífexs més important.
Rellevant també el testimoni que hi ha al Vendrell referit principalment a l’inoblidable triomf de l’any 70. En Marcel·lí Güixens i el Pisco Córdoba ens van il·lustrar sobre com van preparar la cita, quins castells podien fer i quins no, i què va significar aquella victòria, tant en la part bona, com en la part dolenta, que també n’hi va haver.

Nens
En fi, uns testimonis que el món casteller no es pot deixar perdre per la seva vàlua històrica. Són uns autèntics tresors!
Per tots els que ara fem castells, és important per una qüestió de cultura castellera saber d’on venim per saber on volem anar.

PD: I com que al Cdecastells ens va fer-nos auto-bombo i ens hem d’auto-promocionar, aquí us deixo el documental que va fer l’amiga Raquel Sans explicant què és el Concurs de Castells.

Foto portada: Hermenegildo Vallvé, Arxiu Xiquets de Tarragona.