Paït i digerit el cap de setmana casteller, és hora d’uns breus apunts sobre el que m’ha cridat l’atenció. Hi ha coses del Minyons, de la Vella, del 9 de 8, de Vilafranca, d’Altafulla… Bé, de castells, clar.

M
inyons

Molt es parla dels castells que preparen els Minyons: que si el 4 de 9 amb agulla, que si el 2 de 9, el 9, el quatre net… Es podria interpretar, veient els resultats que estan pitjor perquè no han fet GE a la seva Festa Major, però els resultats, molts cops no poden reflectir l’estat real de les coses. Crec que aquest n’és un dels casos. M’explico.

Assaig del 4 de 8 net dels Minyons de Terrassa. Foto de @mscanaleta a Instagram

Assaig del 4 de 8 net dels Minyons de Terrassa. Foto de @mscanaleta a Instagram

Llegeixo i veig que els Minyons van fer el 4 de 8 net a l’assaig. Veient això, no veig cap motiu aparent per preocupar-se sobre l’estat de forma dels malves. Una colla que a aquestes alçades de temporada fa aquesta prova no és pas una casualitat. Ara ja ve l’especulació de què faran el proper diumenge a Mataró o què deixaran de fer.  No veig que sigui res decisiu ni gaire important quins castells faran diumenge, perquè si la setmana passada ja van poder fer una prova de tal calibre, tard o d’hora això acabarà sortint a plaça. I és més, amb aquest nivell, tant pot ser en forma de quatre net o de castell amb manilles, i amb 9 de 8… tant fa, no ha de ser necessàriament el 4 net que és la prova que utilitzo per defensar aquest argument.

Aquest assaig em fa intuir que s’estan preparant bé, que estan en el bon camí per tornar a ser els Minyons de fa uns anys, aquells que eren capaços de dinamitar Sant Fèlix si els verds es descuidaven un pèl.

Independentment del que diguin les estadístiques i les etiquetes de GE i tot això, em crec, aquest cop si, la renovació dels Minyons, i em declaro fan de les declaracions que fa després de les actuacions en Màrius Boada. Trobo que ho explica molt bé, manté la coherència, i assumeix el moment en què es troba la colla, fent-m’ho, com a mínim a mi, molt entenedor i comprensible. Em convenç. Després ja veurem els resultats, però de moment, i pel que estic veient, em convenç.

Deixeu-me trobar un però, que això són castells. Què us pensàveu? Dels Minyons, el que sí els enyoro és veure el 5 de 8 amb la mateixa fluïdesa amb què fan el 4 amb agulla. Sigui com sigui, crec que la prova del quatre net és simptomàtica, i acabarem veient-lo fet. No sols fet, sinó ben fet.

Vella

Important actuació de la Vella a Altafulla, però no pas pels castells fets, que també, sinó pel fet d’haver trencat una mena de barrera que els impedia fer grans castells durant el mes de juliol. Segurament aquesta barrera era més mental, tradicional o ancestral que no pas tècnica, perquè la colla que va fer la tripleta per Sant Joan no ha de perdre el nivell en aquests tres setmanes.

Per al món casteller és una gran notícia que la Vella es vagi traient de sobre aquest estigma que tenien pel fet de no rendir com d’ells s’espera entre Sant Joan i el Firagost. Que no parin!

Vilafranca

Si recordeu l’article que vaig publicar aquí mateix la setmana passada referent als caps de cartell, en el cas dels verds també pot passar una situació similar, però amb algun matis.

És cert que aquest cap de setmana tant la Vella de Valls com la Jove de Tarragona van fer actuacions de molt de mèrit i, a més, quedant ben a prop dels top poderosos Castellers de Vilafranca. El matís al qual em refereixo és que el que per uns, els verds, sembla molt fàcil, assumible, i amb la sensació que no és cap repte, sinó un pas més en el seu camí (tres tripletes + pilar de 7f. en una setmana), per als altres és tot un repte i un esforç gran assolir coses que fins el moment no havien pogut fer en aquestes alçades de la temporada. També és cert, que cada cop arriben a aquesta fita amb més facilitat colles com la Jove i la Vella, i ben aviat també els Minyons, però la diferència amb que s’imposen els vilafranquins s’assembla a la manera de guanyar les curses que té l’Ussain Bolt, que es deixa anar en els metres finals, mentre la resta segueix esprintant fins a travessar la línia d’arribada.

9 de 8

Aquests dies el 9 de 8 torna a ser protagonista per l’anunci que han fet els Castellers de Vilafranca d’aquest castell pel proper diumenge a Mataró, i amb el qual també s’havia especulat la possibilitat de provar-lo dissabte passat a Altafulla. Es comentava que el podrien haver provat amb tres enxanetes, presumiblement més senzill, per després a Mataró fer-lo amb un, a priori amb més dificultat. Aquesta dificultat sempre dependrà de la situació de les resta de poms mentre l’únic l’enxaneta vagi fent les aletes corresponents. Sembla ser que mantindran els acotxadors posats mentre l’enxaneta va travessant, amb la qual cosa la dificultat seria la més gran que se li pot pressuposar a aquest castell.

Evidentment, i com que això són castells, la discussió és ben present entre els partidaris de fer-ho amb un o amb tres. Bé, la meva opinió i visió de la qüestió, és que ara mateix a mi tant me fa com el facin. Amb un, amb tres, o fins i tot amb dos. Per què no?

Amb un enxaneta, com que encara no l’hem vist de 8 pisos, crec que haurem d’esperar a veure’l per poder-lo valorar i comparar respecte al fet amb tres.

Jo tampoc tinc molt clar (com ja dic, faltarà veure’l per valorar-lo amb arguments) que amb un hagi de “valer” molt més que no pas fer amb tres. D’acord que el temps d’espera mentre l’enxaneta va traspassant pot augmentar-ne la dificultat, si, però també el fet de fer-lo amb tres hi afegeix més moviment al castell, a més del valor de tenir tres enxanetes d’aquest nivell.

Per tant, jo el que tinc és ganes de veure’l, tant me fa si amb un, amb tres o amb vint-i-tres.

També he escoltat l’argument que els castells tenen un sol enxaneta per defensar l’opció de fer-ho així. No em sembla un argument suficient per menystenir-lo fet amb tres enxanetes. Una de les grandeses d’això nostre que tant ens agrada és que cadascú pot plantejar-s’ho com vulgui; aquesta llibertat és una de les virtuts del món casteller.

Altafulla

Gran actuació la que vam viure el passat dissabte. Tant a Altafulla, com també a la Torre, els castells agraden, les places s’omplen i la gent va a veure’ls. També per això un poble petit com Altafulla, d’encara no 5.000 habitants, pot mantenir-se la colla local amb un nivell bo. Sí he pogut comprovar com amb el pas dels anys molta gent del poble que va a veure castells a Altafulla saben valorar perfectament el nivell de l’actuació viscuda, encara que no siguin grans aficionats del món casteller. L’orgull i els comentaris dels altafullencs podent veure i viure aquest nivell de castells són molt bons, conscients del que veuen. Esperem que duri per molts anys més.