La Diada de les Santes a Mataró arribava amb tots els ingredients necessaris per convertir-se en un gran espectacle casteller i sense cap mena de dubte ho va ser.

2d9fm Minyons de Terrassa.

2d9fm Minyons de Terrassa. Foto: Minyons de Terrassa.

L
entrada dels pilars caminant a plaça iniciava la diada i donava pas al primer castell dels amfitrions, els Capgrossos de Mataró. La colla local va triar el 4 de 9 amb folre per obrir la seva sèrie, una construcció ja assolida aquesta temporada i que havia de servir per asserenar nervis i afrontar nous reptes a la següent ronda. El quatre va tirar amunt, després d’un peu desmuntat, amb la sensació que aquest cop l’havien lligat perfectament. El castell va mantenir mides i es va mostrar molt maco fins a la carregada, amb la sortida de la canalla i potser pel neguit de començar a pensar en els propers reptes, el castell es va estirar al pis de quarts i aquest fet va obligar a defensar la descarregada. Els terços treballaven un pèl incòmodes, però amb la solvència suficient com per facilitar el treball dels quarts fins a poder celebrar un 4/9f assolit més.

Era el torn dels Castellers de Vilafranca, que arribaven a la localitat del Maresme amb unes sensacions que els són estranyes. Els verds no s’havien vist còmodes amb els castells de 9 bàsics en les darreres diades i, a més, venien d’un cap de setmana amb dues caigudes, fet gens habitual en el currículum vilafranquí. Les Santes, doncs, es presentava com l’escenari ideal per posar les coses al seu lloc i esvair qualsevol ombra de dubte. El 3d9f va ser el seu castell de sortida, l’estructura va pujar bé i no va presentar cap moment de perill en tota la seva execució. Posats a trobar quelcom, potser un pèl tancat als pisos superiors, fet que va provocar cert moviment a la sortida de la canalla però que va ser resolt amb eficiència.

Els Minyons de Terrassa eren els encarregats de tancar la primera ronda i ho van fer de manera brillant. Els egarencs viuen un moment dolç, són molt bons, estan treballant bé, ho saben i s’ho creuen i el conjunt de tot això els dóna un marge de confiança espectacular.

Els egarencs viuen un moment dolç, són molt bons, estan treballant bé, ho saben i s’ho creuen
Han fet un primer tram de temporada més que notable, però van sortir de la seva festa major amb aquell regust agredolç d’haver fet dues diades excepcionals (vigília i festa major) però havent deixat en carregats dos castells, 2d9fm i 5d9f, que ells saben que estaven ben treballats. Així que hi van anar de cara, 2 de 9 amb folre i manilles per començar. L’estructura de pinya, folre i manilles de seguida va semblar ben lligada i el tronc es va enfilar amb el convenciment i la serenitat que dóna saber que el castell hi és. L’execució del castell va ser magistral, ràpid i segur en carregar i ben treballat en la descarregada on m’agradaria destacar el gran treball de folre i manilles que es van mostrar eficients i molt compactes de principi a fi. Així els Minyons descarregaven un gran castell i, el més important, veien com el bon treball d’assaig lluïa a plaça.

3de9f Capgrossos

3de9f Capgrossos. Foto: Capgrossos de Mataró.

La segona ronda començava amb el gran repte dels Capgrossos, el 3d9f. L’estructura de 3 fa temps que els porta maldecaps i ahir era el moment d’esvair-los tots de cop. Les sensacions que transmetien els castellers locals a mesura que anava pujant el castell no podien ser millors, cares de molta concentració i en sonar gralles mirades de tensió positiva; era festa major i desitjaven aquell castell. Va ser un molt bon tres que de cap manera va mostrar els problemes que els havia dut anteriorment. Potser només un punt de neguit en la baixada que va dotar de cert dinamisme l’estructura, però que un folre excel·lent va controlar a la perfecció. Gran alegria pels blau marí que a més de fer cara de felicitat transmetien aquell alleugeriment d’haver-se tret un pes de sobre.

Els Castellers de Vilafranca també encaraven un dels grans reptes en aquest torn, el 2/9fm. Els verds van fer un treball minuciós per tancar la pinya, el folre va ocupar posicions amb aquella tècnica tetris de qui sap perfectament on ha de col·locar els peus, i les manilles ens van mostrar una manera de treballar més separada del nucli a diferència de Minyons que ho fa molt més compacta. A partir d’aquí el tronc, sense massa pauses, tirava amunt, conscient que a baix hi havia molt de desgast i això potser va deixar els quarts un pèl estirats, massa oberts. Malgrat tot el 2 es veia sòlid, fins que una revinclada traïdora feia perdre peu al pis de quints i s’enduïa el castell a l’entrada de l’aixecador. Gerra d’aigua freda pels verds i el dubte de com reconduirien la diada.

Tancaven ronda els Minyons amb un 4d9f que va evidenciar la confiança del moment que viuen. Després d’un peu desmuntat el quatre tirava amunt ben quadrat i fins a l’entrada de la canalla el castell era prou bo de mides. A partir de ser carregat, però, el pis de quarts va començar a patir i això per moments va semblar fer perillar la descarregada. Un dels castellers havia de treballar en una posició molt forçada, però en això consisteixen els castells: quan un ho passa malament respon el col·lectiu i el treball de tot el tronc de Minyons va solucionar la situació ajudant el company a vèncer les adversitats. Castell descarregat pels egarencs.

Els Capgrossos, amb aquella serenor que et dóna tenir la feina feta, afrontaven la tercera ronda amb un altre gran castell, el 4d8 amb agulla. El van fer bonic, amb una estructura de quatre perfecta que va protegir el pilar fins a deixar-lo nu sobre la pinya. Aquest es va haver de defensar una mica més, amb aquell moviment que tanta admiració aixeca a la plaça i una mica abocat endavant, amb tot molt ben defensat i al sarró.

Reacció verda

Pels Castellers de Vilafranca arribava el torn d’ensenyar cap a on aniria la diada i van triar el 4d9f. En aquest castell se’ls ha vist estranyament incòmodes en el que portem de temporada i afrontar-lo després d’una caiguda era resposta de colla gran. Com a apunt, el pis de terços presentava el retorn d’en Sergi Via que no havia realitzat algun dels anteriors. Probablement va ser el millor 4 de la temporada pels verds, com en el 3 de la primera ronda, una mica tancat pels pisos superiors però sense cap mena de problemes. Castell important i bona reacció dels penedesencs.

Minyons optava pel 9/8 per tancar les seves rondes de castells. El van fer preciós, l’estructura central de 3 va remenar i es va haver de treballar sobre tot pel dinamisme que dóna tenir 3 poms pujant alhora, tot i així el van portar molt bé per descarregar-lo plàcidament.

Els verds optaven pel mateix castell a la ronda de repetició, això sí executat a la seva manera. He de reconèixer que quan vaig veure la llenya del 2/9fm i després d’haver-los vist actuar ja quatre vegades abans de les Santes, vaig pensar: potser no estan fins, no tenen l’excel·lència d’altres temporades però quan arribi el punt més calent de la temporada respondran com sempre i tornaran a marcar distàncies.

Potser no estan fins, no tenen l’excel·lència d’altres temporades però quan arribi el punt més calent de la temporada respondran com sempre i tornaran a marcar distàncies
Doncs bé, no vaig haver d’esperar massa, aquest 9 era una mostra més de la reacció que acabarien de rematar a la ronda de pilars. Com deia abans, els vilafranquins van fer el “seu” 9/8 molt carregat de pes, sobre tot a l’estructura central de 3, i amb un sol enxaneta. El tronc presentava canvis respecte al carregat a Torredembarra set dies abans, el més significatiu probablement va ser el retorn de la Mariona com a enxaneta. Curiosament el castell va anar descontrolat de tempos, cosa rara en els verds, i el darrer acotxador en arribar va ser el que havia de viure la primera de les tres aletes. Tot i així un tronc ben preparat per una prova de resistència com aquesta va treballar perfectament i ens va regalar el plaer de gaudir dels moviments de la Mariona saltant de pom a pom per, amb les 3 aletes, donar el castell per carregat. Una mica de ball al tronc a la descarregada totalment controlat i castell assolit.

Pilar de 8 Castellers de Vilafranca. Foto: Castellers de Vilafranca.

Pilar de 8 Castellers de Vilafranca. Foto: Castellers de Vilafranca.

Diuen que l’important no és com caus, sinó com t’aixeques, i els de Cal Figarot van aprofitar la ronda de pilars per reblar el clau d’una lliçó de com remuntar una diada. El pilar de 8 era el castell que havia d’acabar de posar les coses a lloc i hi van anar sense dubtar. La carregada del pilar va ser majestuosa, un rendiment excepcional prop de les 3 de la tarda. Amb la sortida de l’enxaneta va arribar el moviment habitual en aquest pilar que va ser perfectament treballat pel quart i defensat per unes manilles molt eficients. Espina treta a la rotllana verda amb una lloable reacció imminent.

Capgrossos també volia tancar la seva festa major amb un pilar d’envergadura i en el seu cas van afrontar el de set. El pilar va pujar convençut, tot i això abans de la carregada ja podíem observar que, tal i com havia passat en el pilar del 4 amb l’agulla, el terç del pilar de 7 tenia certa tendència a abocar-se endavant. Un cop carregat el moviment encara es va accentuar i amb la sortida de l’enxaneta i fins a descarregar el pilar es va haver de treballar força i en aquest sentit la resposta física i tècnica del quart va ser excepcional. Molt bé Capgrossos.

Minyons de Terrassa van ser els darrers en efectuar el seu pilar, en aquest cas també el de set amb folre. El pilar va pujar remenat i amb el terç un pel incòmode amb el seu encaix amb el folre. Malgrat tot el pilar es va defensar bé fins a la carregada, però a la motxilla de sortida i després d’haver salvat dues fortes batzegades va cedir. Petit contratemps que no aigualeix de cap manera la gran diada realitzada.

Brillant diada de les Santes doncs que em deixa amb moltes ganes de veure Minyons i Capgrossos en tornar de les vacances i amb el convenciment que els Castellers de Vilafranca no afluixaran de cap manera.