Passat el Firagost, amb els seus debats i discussions posteriors, se’n poden fer tantes lectures com en el joc semàntic del títol d’aquest article.
A més, considero que sigui quin sigui el color de com es miri, tots poden tenir la raó encara que pugui semblar contradictori. Si partim de la base que penso que la majoria que tots hi estaríem d’acord que la Vella està un bon esglaó per sobre de la Joves en el nivell global, és evident que els rosats reivindiquin el fet del castell més important de l’actuació, lògicament. Com també és ben lògic i evident que la Joves té enormes motius per celebrar com ho va fer la tripleta acompanyada per fi d’un pilar gran. Per tant, a tots dos costats de la plaça tenien motius per reclamar la seva dosis d’èxit i de mèrit.

En això dels castells hi pot haver una colla triomfadora clarament per sobre de l’altra. Hi pot haver una triomfadora però que ha de fer valer els punts per demostrar-ho, llavors molt probablement voldrà dir que moralment no ha vençut. També hi pot haver una colla que fent castells molt inferiors a l’altra que també ha aconseguit grans castells, estigui més contenta que la que ha fet els castells més grans. I com que tot això es basa molt en les sensacions, en el moment de cada colla i en molts altres factors que no es poden comptar, cadascú ho pot interpretar de la manera que més li vingui de gust, perquè no hi ha un sol resultat definitiu.

Castellerament parlant em va meravellar la Vella amb el 5 de 9f. Ja em va agradar molt com el va fer a Altafulla i ahir va confirmar que qui sap si enguany el seu castell de sortida deixa de ser el 4 de 9fa i passa a ser el 5 de 9f el seu castell de màxima confiança. En el 4 de 9sf, és evident que tothom n’esperava molt més. Un cop vist el segon intent, on si que des de fora es podien apreciar greus problemes, és quan potser es pensa en un excés de cel en desmuntar el primer intent. Entenc perfectament que es busca evitar una caiguda. També reconec que els castellers saben molt bé com han de tenir el castell en cada moment per descarregar-lo en condicions. Però també és cert que per fer aquests castells tant grans i difícils hi ha una part de risc que s’ha d’assumir. Amb el nivell dels castellers de la Vella i la seva manera de defensar els castells, esperava una mica més de lluita i capacitat per defensar els defectes. Veurem com gestionen i com trien quins castells col·locar a cada actuació. El nivell tècnic dels castells que volen fer, tot i els fiascos de Sant Joan i del Firagost, estan fora de dubte, per tant, la bona distribució dels castells en les diades importants d’aquest agost serà cabdal per arribar al 30a amb les millors condicions.

A la Joves se li pressuposa i se li coneix la capacitat per fer aquests castells en qualsevol moment. Segurament canviant el 4a pel 5 en el seu repertori habitual, però resoldre la tripleta sigui en el format que sigui, sempre n’hauria d’haver estat capaç a aquestes alçades. El millor però va ser l’execució dels castells que va fer. Jo que sempre en fixo una mica més enllà de si una colla ha fet un castell o no i que en el meu imaginari intento interpretar el nivell de cadascú, crec que la Joves va fer els castells per sobre de la seva mitja respecte el seu nivell habitual. Per tant i venint d’on venien, crec que tenien raona sobrades per celebrar el que van fer i com ho van fer, perquè a més, ja prescindint d’alguns dels castellers més emblemàtics de la història de la Joves. Si no estiren més el braç que la màniga i entenen que ells mateixos són els seus principals rivals actualment, aviat podran tornar a mirar cap un altre costat per trobar un altre tipus de rivals.

Per tant, un gran Firagost, evidentment amb uns més contents que uns altres i amb aquelles espurnes de tensió que fan que anar a veure castells a Valls tingui aquella cosa, aquell encant i aquella cosa que rarament et fa marxar abans que s’enllesteixin els pilars de comiat.

Fotografia: Concurs #firagost2017