Un cop passada l’extraordinària actuació del primer diumenge de Santa Tecla, ja està tot encarat al Concurs. Abans però, algunes petites consideracions al respecte i també sobre la paraula que tant sovinteja en les prediccions castellers aquests dies, l’estratègia.

Santa Tecla
De l’actuació de diumenge em quedo amb l’estima i la complicitat que s’estableix entre el públic tarragoní i les colles convidades. Amb els anys tothom ha assimilat el paper que hi juga per tal de poder veure uns i poder fer els millors castells possibles els altres. Tant el públic com les colles. Aquesta comunió permet veure l’admirat reconeixement de les colles locals quan en determinats moments la canalla va del castell a l’Ajuntament, o el càlid aplaudiment que dispensa el públic quan distingeix que un gran castell s’està començant a muntar.

La tarda de l’actuació també és especial perquè un bon gruix de castellers es queda als dinars organitzats per les colles. Això fa que les sobretaules ben acompanyades de chartreusse converteixin els escassos metres que hi ha entre el local de la Colla Jove i el local dels Xiquets, en un anar i venir de castellers gaudint la Festa Major i de tot el que envolta els castells.

Aquestes coses que no tenen punts, que sovint no apareixen en les cròniques, que no es poden comptar, són les que fan especials una plaça, una actuació, per les colles que hi participen. Crec que l’actuació del diumenge de Santa Tecla ho ha aconseguit i que per molts anys així sigui.

L’estratègia
Molt es parla, es mitifica fins i tot, de que la colla que encerti l’estratègia s’endurà el concurs. Si, vist així de manera simplista segur que serà així. Però més enllà de l’estratègia hi ha dues que hi van associades que acabaran fent bona o no l’estratègia, que són: execució i encert.
És a dir, les estratègies són finites, tenen un límit, perquè al cap i a la fi estem parlant de l’ordre dels castells. Tinguem present que cada colla pot arribar a portar 4 castells top: 3 i 4 de 10fm, 4 de 9sf (a priori la Vella) i 2sf (ja veurem si de 8 o de 9 sense manilles, presumiblement els verds). Evidentment a expenses de si algú es treu algun castell sorpresa, (3 de 9sf?) però que molt em temo que seria ja a la desesperada per intentar fer-li l’aleta guanyadora. Per tant, l’estratègia és col•locar en el millor ordre possible els castells a fer.

Ara bé, i aquí és on vull anar a parar, que res d’això servirà si l’encert en l’execució del castell té defectes i no es descarrega.

Algú dubta que la Vella no va fer bé sortint de 3 de 10fm el passat diumenge?
Ja l’havia fet dues vegades i a l’assaig havia evolucionat perfectament. És clar que va fer el més normal i correcte, però l’execució no va ser bona i ja no van poder repetir l’èxit total.

El 3 de 10fm. dels verds també hagués pogut caure perquè va passar moments de gran perill i en canvi el van salvar, com altres vegades també l’ha pogut salvar la Vella. Llavors aquesta situació en el concurs què seria? Encert i/o error en l’estratègia?

Per tant el que comptarà serà la bona execució del castell en cadascun dels centenars de castellers que el faran. Sols això, sols la bona execució en el moment de fer-lo a la plaça servirà per fer bona la tant anomenada estratègia. Això passarà per fer assajos millors, de més qualitat, i mirant de cuidar el major nombre de detalls possibles perquè a plaça no hi hagi cap imprevist.

Si no es descarreguen els castells no serà pas culpa de l’estratègia. Serà perquè hi haurà un seguit d’errors que en dificultarà l’execució i en conseqüència l’èxit i el triomf.

Foto: Ildefonso Cuesta