És evident que en gairebé tots els àmbits de la vida tot es mesura pels resultats. Ho entenc, és lògic. Ara bé, penso que una de les gràcies dels castells és que no tenen una lògica molt predeterminada i que 2+2 molts cops no són 4. Penso que això precisament és el que ens té atrapats a tots els que ens agraden els castells.

La conseqüència d’aquest passat cap de setmana i l’estratosfèrica actuació que van fer els verds a Vilanova, la trobem sobretot en els dies posteriors quan fins i tot gent no excessivament afeccionada et diu allò de: “Què els de Vilafranca, quina passada oi?”: La resposta és evidentment afirmativa com no pot ser d’una altra manera quan algú fa alguna cosa que no s’havia fet mai abans. En aquest cas, és fer-ho un mes abans de lo normal. De la mateixa manera va passar després de Sant Joan amb el triplet de castells superiors que va fer la Colla Vella i també amb totes les estrenes que hi va fer la Colla Joves.

Jo que tinc el defecte de no basar-ho tot en els resultats sinó en tot un seguit de sensacions, tècniques sobretot, però també d’estats d’ànims, ho miro amb una mica més d’escepticisme tot plegat. És a dir, si el 3 de 10fm hagués estat “sols” carregat o fins i tot intent, i haguessin acompanyat l’actuació dels altres castells que enguany ja havien fet, no veuria pas tant diferent l’estat de forma dels verds.

Vivim en els castells uns anys de progrés majúscul i d’una acceleració brutal. Potser a partir d’ara les coses canviaran, però fins a dia d’avui considero o considerava una anomalia fer aquest castell a 30 de juliol. Per tant, el simple fet de tenir assaig i condicions (confiança, gent, estabilitat…) per intentar el castell a plaça ja em generaria prou confiança en l’estat de forma d’una colla. Que a més el resultat fos el que va ser, referma i dobla el pensament inicial. També reforça sobretot, molt més enllà del tema tècnic, l’aspecte moral i de confiança de la colla de Vilafranca i de tots els seus castellers.

En termes similars veig a la Colla Vella. Tant si dimecres al Firagost fan el castell de 10 com si no el fan. La manera com resolen els castells, molts cops farcits de rotacions i tenir a l’abast tota la gamma de castells com van ensenyar per Sant Joan, per mi és un indicador fantàstic de l’estat de forma dels vallencs. No veig decisiu per valorar les seves opcions de “guanyar” el que toqui i quan toqui que facin el 3 de 10fm en breu. Si repeteixen la mateixa tripleta de castells de Sant Joan, aquest cop descarregant-los tots més el gran pilar seria una bona oportunitat de culminar el pòquer dels 4 grans castells més clàssics. Digueu-los com vulgueu, de gamma extra, superiors al 3 de 9f., o com us doni la gana, perquè el nom no fa la cosa. Evidentment que fer el 10 els reforçaria enormement, però tampoc penso que si no el fan, perdrien opcions de cara al futur a mig termini.

Per tant és clar que el resultadisme compta i marca unes tendències importants, però per ser els millors com busquen aquestes dues colles, cal ser-ho quan toca. Cal triar el millor camí per arribar en la forma més extraordinària a finals d’agost, a finals de setembre i sobretot al concurs.

Foto: Facebook dels Castellers de Vilafranca.