Si els castells són el resultat d’una bona combinació de treball i sentiment, al Catllar ahir es va viure una autèntica eclosió de totes dues coses. El treball intens dels assajos de Jove, Vilafranca i Vella es va fer palès en la construcció i descarregada de fins a nou gammes extra. Però més enllà dels números i dels rècords, que n’hi va haver uns quants, El Catllar 2015 va ser una diada de passions.

L
’encetava la Colla Jove Xiquets de Tarragona amb el 3de9f que havia d’asserenar un recent Sant Magí de descarregades èpiques amb castellers clau forçats al límit. I va quedar comprovat; tothom estava en forma.

A continuació, els Castellers de Vilafranca pujaven la temperatura de la plaça, que ja de per sí era alta, amb una torre de nou que es va fer esperar i molt, després que els verds haguessin de girar tota la pinya estil Cub de Rubik en comprovar que tal com l’estaven preparant, no hi cabia a plaça. Gran part del públic i dels castellers de les altres colles, però, no sabíem els motius de l’espera i de seguida van sorgir les al·lusions al famós protocol tarragoní: pelacanyes a favor i vallencs rebutjant-lo com un factor d’estrès afegit.

La plaça de la Vila del Catllar és petita, tancada, està molt atapeïda, fa pendent, hi ha graons, hi fa molta xafogor, i els Castellers de Vilafranca n’ocupen la pitjor ubicació. A més, són probablement la colla que menys efectius mou en aquesta diada, però els galons i l’impecable assaig al Figarot del dia anterior ja apuntaven una torre per treure’s el barret i, malgrat els condicionants adversos, així va ser.

La Vella treu el 4de9fa de casa

4de9fa Vella

4de9fa de la Vella al Catllar 2015. Foto: Quim Pons.

La resposta de la Colla Vella va fer embogir la plaça per primera vegada. El segon quatre de nou amb folre i pilar al mig dels rosats d’aquesta temporada va pujar àgil però bellugadís, sense cap sotragada que mai fes patir massa per la integritat del castell. Els de Valls el van haver d’anar defensant amb ofici i prou comoditat, però sense treva, fins a posar la pell de gallina al públic assistent en despullar el pilar. Tan bon punt es va descarregar, la plaça del Catllar, que no n’havia vist mai cap, va tornar a esclatar. Quin moment viu la Colla Vella! Cèsar Torrijos explicava després que aquest és un castell que els ha “donat molta moral per fer un salt important, amb molt de treball d’assaig. Un salt que, de fet, -deia- tothom està fent”.

Acabada aquesta primera ronda in crescendo, la Jove va voler treure la seva estimada bèstia a passejar (com els agrada a ells d’anomenar-la). Però la versió de la súpercatedral lila d’aquesta temporada ha hagut d’afrontar canvis i per Sant Magí va patir més del que els de Ribas voldrien, així que la catorzena -sí, catorzena- descarregada ahir és importantíssima per a la colla del Cos del Bou.

La reacció d’Aleix Bordas, entre víctima i heroi de Sant Magí, reivindicant el treball de la seva gent damunt la pinya del 5de9f al Catllar, no va tenir preu, i va acabar amb un sentit agraïment als seus companys de pis de terços, convertit ja en heroi sense saber-ho. (Parlant d’herois, vam poder veure uns calçotets de Batman al tronc del castell).

La carta guanyadora

3de9fa dels Castellers de Vilafranca.

3de9fa dels Castellers de Vilafranca al Catllar 2015. Foto: Quim Pons.

De tothom és sabut que als verds no els agrada perdre, i la seva carta guanyadora ahir no va ser una sorpresa. En segona ronda, els vilafranquins van enfilar el 3de9fa amb una agulla rapidíssima! El tres es va regirar amb la sortida de dosos però de seguida va tornar a lloc i es va descarregar amb molta eufòria i orgull. La celebració posterior també va estar a l’alçada del castell, mentre la plaça començava a mirar de reüll cap a l’altra punta per si la Vella tenia ganes de guerra i afrontava el 5de9f.

No va ser així. La Vella no va voler arriscar tant i va optar per un gamma extra que ja tenia apamat, el 2de9fm. El silenci es va fer lloc entre les camises suades, suadíssimes de la plaça, i el dos folrat es va poder carregar i descarregar sense massa complicacions deixant bones sensacions als vallencs, com evidenciava el somriure de felicitat a la cara de Manel Urbano baixant de la pinya, o a la de Juanacho a terra mentre remarcava: “no és tan fàcil, eh? costen, costen!”, a components d’altres colles que l’interpel·laven.

El tercer castell de la Jove, que alguns desitjaven que fos també el 2de9fm, va ser el 9de8 marca de la casa. Primer sembla un caos, després és converteix en una raresa bonica. És com una mena de demostració de potència de la colla i va ser el castell tranquil de l’actuació de la Jove, corroborant així de pas la seva història d’amor que s’encomana amb la petita plaça del Baix Gaià.

Vilafranca i Vella van optar per aixecar i completar airosos el 3de9f número 1.000 de l’època moderna, els Verds, i número 1.001, els rosats.
En aquestes alçades ja corria entre els assistents aquella mena d’excitació que provoca el ser conscients de viure un moment important. “Sembla que veurem tota la gamma extra en una diada”, exclamava el gerent de la Coordinadora de Colles Guille Soler, entre el públic que maldava per amorrar-se a alguna ampolla d’aigua fresca o acostar-se a l’aire d’un curiós mini-ventilador de mà d’unes minyones exiliades a Cerdanyola. Però això ja és una altra història. Per sort, les emocions fortes podien fer un descans, ja que el que quedava de tercera ronda serviria per agafar embranzida de cara als pilars tant a Vilafranca com a la Vella, que van optar per aixecar i completar airosos el 3de9f número 1.000 de l’època moderna, els Verds, i número 1.001, els rosats.

La diada dels tres pilars

Una part del públic aclamava un tal Zubi (algú sap qui és?) quan s’escampava ràpidament la bona nova dels tres pilars de vuit que ens esperaven. “Ara sí que estic nerviosa”, vaig dir jo. De sobte, tot de veus anònimes amb camisa lila coincidien a profetitzar que avui sí, avui les manilles liles es descarregarien. El Miki, el quart del pilar, callava, seriós, al costat, concentrat entre els ànims i els “avui és el dia” que també li etzibaven.

I resulta que ho va ser.

P8fm de la Colla Jove.

P8fm de la Jove de Tarragona al Catllar 2015. Foto: Quim Pons.

El timbal semblava que sonés més fort que les gralles i hagués entrat a dintre meu, i em feia bategar a un ritme estrany. L’enxaneta va fer patir només un segon durant la temuda cassoleta i va carregar amb decisió. A mesura que la menuda descendia els crits es desfermaven. El Miki controlava. La plaça experta sabia que ara ja no cauria i embogia una altra vegada, sobretot la Colla Jove. Jordi Sentís, de quint encara dalt del pilar, aixecava les mans en èxtasi i en comunió amb l’organitzador de la diada, Joan Olivé, que feia exactament el mateix des del balcó de l’edifici del davant intercanviant-se felicitacions i agraïments amb la mirada. Al voltant, tot eren crits, després abraçades, llàgrimes, himnes, més abraçades i aquella felicitat i satisfacció gegants d’haver assolit el premi a molt d’esforç i perseverança.

Acabada la celebració, amb Amparito inclòs, va pujar amb decisió el cinquè pilar de vuit amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca aquesta temporada. Els verds són els màxims especialistes del món, i amb diferència, en l’espadat de vuit pisos, i es va notar al Catllar, on el pilar no va presentar cap dubte.

La rivalitat que tanta emoció aporta a aquesta diada s’havia esvaït com per art de màgia. Ara el Catllar volia els seus tres pilars i tothom es va bolcar amb el de la Vella de Valls. Eren dos quarts de nou de la nit i la gent anava mullada com si s’hagués dutxat vestida, però no ho notava, havia valgut la pena; ni una llenya, un nivell altíssim i podia acabar com mai s’havia vist. La Vella no va fallar, el seu enxaneta volia assegurar-se tan bé de carregar l’immens espadat que es mantenia allà dalt uns segons més del compte amb la mà enlairada mentre a sota seu li estiraven els pantalonets en senyal que ja podia baixar. Així va regalar un fantàstic p8fm a la ja batejada diada dels tres pilars.

El Catllar d’avui no s’explica sense l’aposta de la Jove i la Jove li deu molt al Catllar.
El Catllar 2015 acabava finalment sentint un altre Amparito en un preludi de Santa Tecla (amb permís de Sant Fèlix) que només de pensar-hi ja fa vertigen (l’un i l’altre). Tot i que la Jove arribava al Catllar conscient de no poder superar els seus rivals, aconseguia sortir-ne sentint-se gairebé guanyadora en ànims per haver fet un pas més que tenia encallat: descarregar unes manilles i entrar al club selecte de les quatre colles de pilar de vuit, el mateix dia que El Catllar entrava al de les quatre places amb més gammes extra en una diada.

No és casual. El Catllar d’avui no s’explica sense l’aposta de la Jove i la Jove li deu molt al Catllar. Pere Almirall deia al final de la diada: “al Catllar fa tres anys que fem això i això fa créixer les colles, la diada i el món casteller”. Bé, doncs, que no acabi l’amor.