Que s’hagi acabat la temporada de castells, no vol dir que aquests hagin caigut en l’oblit més absolut, ni molt menys. A més, l’avantatja de no tenir-ne és que el software cerebral casteller va actualitzant les diferents imatges i castells fets i vistos al llarg de l’any, per anar traient conclusions diverses.

Ara fa setmanes que rondo el tema del 4 de 8 amb agulla, o pilar pels vallencs, respecte el 5 de 8, i la petita diferència de valor en punts que existeix favorable al 4a. Amb això que quedi clar que no pretenc res mes que plasmar un pensament, i que el que penso no té en absolut cap mena de transcendència més enllà que parlar de castells i sobretot dels castells. Sols que em ve de gust compatir-ho.

Les comparatives no són odioses.
Fa dies que tinc aquest escrit començat, però no acabava de posar-m’hi, fins que esperonat pel bon article de la Revista Castells i la comparativa que en fa el Toni Bach, sobre el 3 i el 4 de 9 amb agulla, m’he decidit a acabar-ho. Per cert, i referent a aquest article del 3 i del 4 amb agulla, he recordat que just al principi de veure i conèixer el 3 de 8 amb agulla a la Bisbal, el 2007, ja vaig parlar-ne amb uns termes molt similars als que explica l’article de la Revista, sobretot tenint en conte que sols era el segon que es feia.

Antecedents.
Tot aquest pensament ve de ben segur motivat perquè enguany (enguany vol dir 2014. Tinc la sensació que els anys no comencen fins que hi tornen a haver castells) els Xiquets de Tarragona hem descarregat d’una punyetera vegada el 4 de 8 amb agulla, gràcies a la recuperació d’un pilar molt solvent. Crec que n’hem fet dos de carregats, i el primer que intentàvem en la nova era, curiosament va ser el que vam descarregar. Tot i això, que sols en sigui un de descarregat crec que és un fet circumstancial, perquè penso que si seguim mantenint el pilar no ens costarà gaire sumar-ne molts més. A més, posant-hi l’acotxador al 4 ja vam descarregar una agulla sencera al pati d’assaig. Els altres anys que l’havíem fet, teníem molts més problemes en resoldre bé el 4 que no pas el pilar. Els castells sols carregats d’enguany, penso que obeeixen més a alguna falta de sincronització juntament amb la poca experiència en alguns punts del castell, que no pas a que ens sigui extremadament difícil descarregar el pilar un cop ja desmuntat el 4.
En aquest punt, i pensant com hem fet el castell, és on començo a dubtar internament de si és molt just que el 4a. estigui més valorat que el 5. Que quedi clar que fer la tripleta amb un castell o amb un altre m’és absolutament igual. Li dono el mateix valor completar la seqüència dels castells de 9 amb l’agulla o amb la catedral. Sols pels que es miren aquests detalls i compten la qüestió dels punts per totes les actuacions, valoraran per sobre la tripleta vilafranquina per sobre de la màgica.
En el primer 4 de 8a. que vam descarregar a la Plaça del Rei a mitjans d’octubre, per culpa d’una caiguda prèvia en el 3 de 9f., vam haver de refer l’alineació del 4 en diversos pisos respecte al que s’havia assajat. En el que vam fer a Reus pocs dies després, carregat, un dels segons just havia fet el seu primer 4 de 8 en la primera ronda, i en la segona ronda ja va fer el 4a. En el tercer que vam fer, també carregat, degut als intents previs de 5 de 9f. també hi havia diferents canvis en l’estructura del 4.

Les preguntes.
Amb totes aquestes situacions, haguéssim pogut fer el mateix tractant-se del 5 de 8? Haguéssim fet el segon 5 de 8, si un segon just en la ronda prèvia hagués fet el seu primer 3 de 8?

Les conclusions.
Està clar que si sols ens fixem amb això seria fer trampa en el meu propi plantejament. Li hem d’aplicar un factor corrector com per exemple, que això passa al mes d’octubre quan la colla ja està molt rodada i es poden plantejar canvis que en el primer tram de temporada són molt més difícils. Que no és un castell límit en el nivell de la colla. Fins i tot sent conscient d’aquest últim exemple, que no és un castell límit per la colla, és molt important (sigui en els Xiquets o en la que sigui que extrapolem la comparativa). No sé si ens atreviríem a fer el 5 de 8, tot i portar-ne ja molts, amb tots els canvis que portava el 4 de 8a. respecte al que s’havia assajat.
En una colla que arriba a aquest nivell de castells, si que deu ser més difícil arribar a fer el 4a. que al 5 de 8. També hi ha el factor que el 3 de 8 acostuma a fer-se més vegades i amb més continuïtat en l’alineació que no pas el 4 de 8. Això dóna més seguretat i confiança alhora de plantejar-se un castell o un altre. No oblidem tampoc de la solvència que cal en el pilar del mig. Ara bé, un cop una colla està una mica per sobre d’aquest nivell de castells, crec que resulta més senzill anar a pel 4a que a pel 5, perquè de la mateixa manera que comparant els dos castells referents, el 3 i el 4 de 8, en el 4 et pots permetre unes llicències tècniques que el 3 no ho permet. Crec que això mateix es pot traslladar també al 4a i el 5.

Així doncs, després de tot això, i després d’haver pogut viure els dos castells, l’empat tècnic en la dificultat entre un castell i un altre, per mi és encara més notori i evident que no abans.

Foto: 4 de 8 amb agulla dels Castellers de Vilafranca davant la Catedarl de Tarragona. Juliol 2014.
Autor: Gerard Recasens. Publicada a www.naciodigital.cat