Recordo que quan era cap de colla una de les primeres coses que fèiem en arribar a qualsevol lloc on anàvem a fer castells era decidir com encaràvem els castells en aquella plaça. És a dir, cap a on miraria la rengla en el 3 o en el 5 i com col·locaríem el 2, sempre tenint en compte els petits desnivells que molts cops hi ha a les places i els desnivells que tenien els nostres propis castells. En el cas dels Xiquets, els castells els plantegem al pati d’assaig sempre de la mateixa manera: prenent de referència l’escut pintat a una de les parets. D’aquesta manera, al 2 sempre hi ha una rengla que dóna l’esquena a l’escut; i en el cas del 3 i el 5, la rengla també hi queda d’esquena.

É
s per això que quan arribem a la plaça indiquem als castellers on ‘posaríem’ l’escut i d’aquesta manera tothom té més clara la posició que ha d’ocupar.
És per això que quan arribem a la plaça indiquem als castellers on ‘posaríem’ l’escut i d’aquesta manera tothom té més clara la posició que ha d’ocupar.
Però en una mateixa diada es pot arribar a ‘situar’ l’escut en diferents punts, en funció de les necessitats de cadascuna de les construccions, com ara l’alçada dels baixos o el desnivell d’una plaça. De fet, el desnivell de la plaça pot acabar ajudant a compensar les alçades d’un castell que, a priori, no eren iguals. El que resulta més senzill és saber com encarar les rengles a les diades on fem castells habitualment o en aquelles places on no hi ha cap desnivell.

Però hi ha algun motiu per encarar el castell, la rengla, d’una manera o una altra? A Valls, on la plaça del Blat té un lleuger desnivell, la Vella fa el 2 amb un pilar d’esquena a la plaça i sempre encara la rengla, tant del 3 com del 5, mirant cap a l’església de Sant Joan. Sempre els ho he vist fer de la mateixa manera. Un dels seus excaps de colla, Xavi Pons, explica el perquè: “és una qüestió de cortesia a l’Ajuntament, ja que així l’enxaneta fa l’aleta de cara al balcó”. Ja en el seu primer 3 de 8, l’any 1952, el castell ja anava encarat d’aquesta manera. “Mai em vaig plantejar canviar-ho ni ho vaig necessitar”, afegeix Pons. Els rosats intenten mantenir sempre aquesta referència de l’Ajuntament vallenc a les places on van. Però trobem una petita diferència en la manera d’encarar el 5 quan el fan a Vilafranca, perquè la rengla mira cap la plaça. En el cas del de 9, Xavi Pons creu es va variar l’orientació per qüestió d’alçades i des d’aleshores l’han fet sempre així. De fet, ja al primer 5 de 8 que van descarregar a la plaça de la Vila, l’any 1984, la rengla ja mirava cap a la plaça. Qui sap si la Vella, tan amant de les tradicions, ha volgut seguir fent el 5 com aquell primer cop?

La referència de la Colla Vella a l’hora d’assajar, que també exporta a les places, són els vestidors del seu local social.
5 de 8 Colla Vella a Vilafranca 1984. Arxiu Colla Vella

5 de 8 Colla Vella a Vilafranca 1984. Arxiu Colla Vella

La seva referència a l’hora d’assajar, que exporten a les places, són els vestidors del seu local social, que fa les funcions d’Ajuntament per guiar millor els seus castellers. És una manera de simplificar l’orientació dels castellers.

2 de 9fm. Sta Úrsula 94. FONT: Arxiu colla Joves

2 de 9fm. Sta Úrsula 94. FONT: Arxiu colla Joves

A l’altra banda de la plaça, la Joves encara el 3 de la mateixa manera —mirant Sant Joan— però en canvi, al 5, la rengla dóna l’esquena a l’església. O sigui que mira cap a la Vella. El 2, la Joves també el fa habitualment amb una rengla d’esquena a plaça. Tot i que el primer 2 de 9 fm que va carregar a Valls, el 1994, el va orientar diferent: amb una rengla d’esquena a Sant Joan i l’altra d’esquena al carrer de la Cort.

Costums tarragonins

A la tarragonina plaça de les Cols el pendent existent sí que ha modificat l’orientació del castell en funció de la tipologia dels castellers de cada moment. Tots els 3 de 9 f que hem fet els Xiquets en els darrers anys han anat igual, amb la rengla mirant la Catedral. Ara bé, als primers intents que hi vam fer, a finals dels anys 90, la rengla anava al revés, és a dir d’esquena a la Catedral.

5 de 8 Xiquets, Sta tecla 99. FONT: Arxiu Xdt

5 de 8 Xiquets, Sta tecla 99. FONT: Arxiu Xdt

5 de 8 Xiquets Tgna. Sta Tecla 2012. Autor: Antoni Coll. Ced. XdT

5 de 8 Xiquets Tgna. Sta Tecla 2012. Autor: Antoni Coll. Ced. XdT

 

 

 

 

 

 

 

El 3 de 8 s’ha fet de diferents maneres i, al 5, la rengla dóna l’esquena al carrer Merceria. L’actual cap de colla, Roger Peiró, explica que “a la plaça de les Cols tot ho marquen les alçades”. En canvi, quan parlem de la plaça de la Font, el concepte és ben diferent: “posem les aletes mirant l’Ajuntament per facilitar la concentració de la canalla. La plaça és molt gran i així tenen una millor referència”

3d9f Jove Tgna. Plaça les Cols 94. Autor: Güell. Ced. Colla Jove

3d9f Jove Tgna. Plaça les Cols 94. Autor: Güell. Ced. Colla Jove

D’altra banda, la Colla Jove Xiquets de Tarragona ha plantejat el 3 de 9 f i el 5 de 8 de diferents maneres al llarg dels anys. A les Cols és evident que la inclinació de la plaça mana, però a la plaça de la Font el concepte és diferent al dels Xiquets. Com ens explica el seu cap de colla, Jordi Sentís, “a la plaça de la Font el pendent és mínim, però el poc que hi ha també l’hem tingut en compte. De fet, aquests últims anys no els hem fet sempre igual, el 3 i el 5”. Així doncs, podem veure com les raons per encarar els castells varien completament en funció de les necessitats tècniques que tingui la colla, fins i tot a la mateixa plaça.

3d9f Jove Tgna. Plaça les Cols 2011. Autora: Neus Baena. Cedida Colla Jove

3d9f Jove Tgna. Plaça les Cols 2011. Autora: Neus Baena. Cedida Colla Jove

 

El que també usen els equips de pinyes de la Colla Jove són les referències del seu local per ubicar més fàcilment la seva gent a plaça. La porta gran, el carrer Cós de Bou, el drac i el lavabo són els quatre punts cardinals dels castells liles. A la plaça de les Cols, els quatre punts de referència són coincidents per les dues colles: carrer Major, carrer Merceria, les escales de la Catedral i el ‘Gallo Morón’ —restaurant situat al sector on s’ubica la Colla Jove a la plaça i on, per cert, els pollastres a l’ast valen molt la pena—.

Hàbits verds

Als Castellers de Vilafranca sempre els he vist fer el 2 amb una rengla d’esquena a la plaça, mentre que el 3 i el 5 els orienten amb la rengla donant l’esquena a la ubicació habitual de la Colla Vella. La plaça de la Vila de Vilafranca té un lleuger pendent, de dreta a esquerra si mirem l’Ajuntament des de la plaça, que no totes les colles afronten de la mateixa manera. La torre dels verds, com dèiem, s’encara amb la rengla d’esquena a plaça, una orientació que també utilitzen les colles de Valls. Però, en canvi, quan els Minyons fan el 2, el fan girat, o sigui que la plaça veu les dues rengles del castell. El 3 també té diferents maneres de situar-se depenent de la colla que el fa. N’hi ha que posen la rengla a la part baixa de la plaça i n’hi ha que la posen a la part alta. Qüestió de costums, de gustos o de necessitats tècniques.

En el cas dels Castellers de Vilafranca, el seu excap de colla, Lluís Esclassans, explica la seva manera de procedir: “al 3 preferim que la rengla quedi una mica baixa respecte les altres; però si la poséssim baix ens quedaria massa enfonsada.

Lliguem el 5 com el 3 per evitar que el pes del castell recaigui en el primeres mans de la rengla

Lluís Esclassans, Castellers de Vilafranca
Ho salvem posant un vent potent a baix.” En el cas del 5 l’argument és semblant, però amb un detall afegit: “per al 5 de 9 f, sobretot pensem en el primeres mans de la rengla, que si anés a la baixada, tindria la sensació que tot el castell s’aboca cap a ell. Per això preferim mantenir-ho com en el 3, perquè no caigui més pes sobre la rengla”. També recorda que un cop van plantejar el 5 de 9 f amb la rengla mirant amunt però no els va anar gaire bé i no ho han tornat a repetir. Ja el 1987, quan els verds van fer el seu primer 3 de 9 f, van ubicar la rengla tal com segueixen fent avui en dia. Pel que fa a la col·locació de la pinya, els Castellers de Vilafranca fan servir l’Ajuntament com a referència per plantar tots els seus castells. D’aquesta manera, només indicant on posen el que seria la façana de l’Ajuntament, els seus castellers ja saben l’orientació de la construcció i poden saber el lloc que ocupen amb més facilitat.
Com podeu comprovar, la manera d’encarar els castells varia en funció de cada colla, de cada plaça i, fins i tot, de cada moment.