L’enrenou sobre la contractació de les colles participants en la diada de Sant Fèlix no és únicament un fet aïllat i puntual  ni és un simple conflicte d’interessos, que també, sinó la conseqüència d’un canvi d’escenari en diferents aspectes del panorama casteller.

L
a diada de Sant Fèlix ha comptat amb les mateixes quatre colles durant els últims anys, tret d’esporàdiques ocasions en què va anar-hi la Jove de Tarragona en detriment de la Joves de Valls. L’any passat també es va produir un canvi en el cartell, però per motius ben diferents als que havien provocat que anys enrere la Joves ja deixés d’anar-hi. Aquest cop els administradors van pensar que la Jove de Tarragona hi podia fer més bon paper que els vallencs.

Fins la temporada passada, quan alguna de les colles participants encadenava mals resultats o males temporades, seguia estant entre les quatre millors.
Fins la temporada passada, quan alguna de les colles participants encadenava mals resultats o males temporades, seguia estant entre les quatre millors. Per tant, no hi havia cap alternativa que la pogués suplir amb les mateixes garanties.

Què ha canviat ara?

Doncs que hi ha motius més que raonables i demostrats per entendre que hi ha més colles, en aquest cas la Jove, amb possibilitats de presentar un nivell similar a qualsevol de les altres colles participants. Evidentment, en aquest debat deixaríem de banda els Castellers de Vilafranca, situats en un pla diferent al de la resta de mortals.

La pujada del nivell de la Jove, seguida de ben a prop pels Capgrossos de Mataró, fa que Minyons, Vella i Joves tinguin ara competència per plantar grans castells el 30 d’agost. Enguany, s’ha parlat molt de si els Minyons haurien de caure del cartell, a causa dels resultats de la temporada anterior. Un debat impensable fa només unes temporades. Però ara l’escenari ha canviat i, com he dit, els administradors tenen altres alternatives a l’abast.

5 de 8 de la Colla Jove Xiquets de Tarragona a Sant Fèlix 2012. Autora: Queralt Vegas

5 de 8 de la Colla Jove Xiquets de Tarragona a Sant Fèlix 2012. Autora: Queralt Vegas

Qüestió d'escollir
Recent coneguda la decisió dels administradors de Vilafranca sobre qui prendrà part en la diada de Sant Fèlix d’aquest 2013, se’m plantegen algunes reflexions. S’ha comentat que aquesta decisió trenca amb els arguments que es van donar l’any passat per contractar la Jove enlloc de la Joves. Però jo no hi veig tanta diferència respecte la decisió del 2012. M’explico.
La decisió de deixar fora la Joves no va estar només motivada per la mala temporada del 2011, sinó per una trajectòria irregular, almenys a nivell de sensacions, en els últims anys. A més, s’hi va sumar la possibilitat que una altra colla, la Jove, plantés el nivell suficient per aquesta diada. Així que no va ser sols un mal any de la Joves el que els va deixar fora. Per mi, va ser un cúmul de sensacions negatives en alguns Sants Fèlix el que va motivar el canvi. Podríem dir que hi havia hagut certa “paciència” amb la Joves, afegida a que fins llavors no hi havia hagut alternativa possible.
Enguany, la colla qüestionada eren els Minyons. És cert que els egarencs l’any passat van fer-hi una actuació per sota de les expectatives. Però també em sembla clar que la trajectòria dels malves a Vilafranca en els últims anys no és tan qüestionable encara com ho va ser la de la Joves. Haver deixat fora de l’actuació ara als Minyons em semblaria un pèl injust per no haver tingut, ja no dic la mateixa paciència, sinó similar a la que es va tenir amb la Joves abans d’excloure’ls.
Que pensi això, no treu que, per mi, la diferència castellera entre portar Jove o Minyons no és substancial. Tant uns com altres penso que podrien oferir un nivell similar el 30a. A priori, la diferència hauria de ser poca, atès que partint de la tripleta, elucubrar sobre resultats superiors pot resultar una quimera.
Per tant, em sembla bé la decisió del format més clàssic. També em semblaria bé si s’hagués escollit a la Jove, i també em va semblar bé l’any passat que es triés a la Jove com a alternativa a la Joves.
Amb aquesta decisió també hi pot guanyar el món casteller, ja que els Minyons animats per la seva continuïtat a Sant Fèlix, comencen a canviar costums i allarguen la temporada més enllà de la seva Festa Major. La seva participació a Les Santes de Mataró ho denota. I espero i desitjo que no s’acabi aquí el canvi i que el treball previ a Sant Fèlix sigui més potent o ampli per no arribar tan justos a Vilafranca. Circumstància que de vegades es fa servir com a excusa (no necessàriament per part de la colla) però que solament ells tenen la possibilitat de capgirar. I sembla que ja han començat a fer-ho.

Una altra qüestió és el retard en la contractació. Aquest tema és lamentable, vergonyós i no està a l’alçada de la importància, no sols de la diada castellera, sinó de la Festa Major de Vilafranca. Les actuacions, també les de menys compromís, s’acostumen a lligar amb mesos d’antelació. Per això sembla increïble que per anar a Vilafranca es contracti tan tard.

Tot i que els vilafranquins volen que aquesta diada sigui l’eix central de la planificació de les colles, han d’entendre que el fet que la contractació sigui una incògnita fins al darrer moment pot comportar que les colles decideixin prioritzar altres actuacions que tenen ja assegurades des de començaments d’any.

Ara bé, que cada any es plantegi el debat sobre quines són les colles que poden fer millors castells en aquella data, em sembla del tot lícit, just, raonable i lògic.

Però compte, perquè el canvi d’escenari no sols afecta les colles que poden participar a Sant Fèlix. Aquest canvi també pot influir en les diades pròpiament dites. M’explico:

No poso pas en dubte la importància de Sant Fèlix, i que es tracta del moment àlgid de l’estiu casteller, però Sant Fèlix no ho és tot en la temporada per les colles que no són de Vilafranca.
No discuteixo la importància de Sant Fèlix, i que es tracta del moment àlgid de l’estiu casteller, però Sant Fèlix no ho és tot en la temporada per les colles que no són de Vilafranca. Les colles, amb aquest mateix canvi d’escenari, poden arribar a considerar que, pels seus interessos, els convé més prioritzar altres actuacions. Alguna d’aquestes altres diades podria reunir millors condicions i condicionants per als interessos de les colles que no pas Sant Fèlix. Les condicions i condicionants poden ser molt diversos i variables en funció del desenvolupament de la pròpia temporada, del calendari local de cada colla, o d’altres possibles contractacions que puguin tenir en setmanes anteriors o posteriors a Sant Fèlix.

Per tant, l’escenari casteller ha canviat, i les colles habituals de Sant Fèlix ara tenen competència, cert. Però les actuacions també estan canviant, evolucionant, i moltes d’elles contractant millor, amb més antelació i més respecte que no pas s’està fent últimament des de Vilafranca. Per això mateix, els plantejaments podrien canviar en els propers anys en ambdós aspectes i Sant Fèlix deixar de ser el pal de paller de la planificació de la temporada per les colles que hi participin.