Es van succeint les actuacions, els castells i les colles van afrontant els principals reptes en aquest primer tram de temporada. Val a dir que la majoria els van tirant endavant amb bons resultats. Alguns d’aquests són bons, d’altres molt bons i d’altres més modestos.
Hem passat un cap de setmana intens al costat de casa i un cop desintoxicat de tants castells és el moment de reflexionar-hi.

Vilafranca: Continuen dominant les actuacions, gràcies a l’efectivitat en els extres dominats clàssics seus, com el 2 de 9fm i el 3 de 9fa. Tot i això , en l’execució dels castells es troba a faltar aquella excel·lència a la que ens tenien acostumats anys anteriors. És clar que podria ser que en alguns dels castells hi introdueixin canvis i rotacions per tenir a molts més castellers ben preparats per afrontar reptes més grans, i això es notés en l’execució. També podria ser que alguna baixa extra castellera, afegida a alguna provocada per la caiguda del 4 de 9sf els hagi restat confiança i capacitat tècnica. En cap cas pronostico cap catàstrofe perquè en nombroses ocasions ens han demostrat com recuperar-se en el moment en què han planat els dubtes sobre els verds, perquè la seva capacitat competitiva està més que demostrada.
Serà interessant veure com recuperen el 4 de 9fa i com refan els defectes vistos en el 4 net.

Vella: Em sembla que està fent una bona gestió de tots els seus recursos. En els castells de dissabte passat a Altafulla, del 3 de 9f respecte el 5 de 9f., en el l’estructura del tres hi havia un canvi per pis. Aquests detalls són els que a mi m’agraden i els que penso que generen un creixement sostingut i sòlid en una colla. I si aquestes rotacions es fan en castells de 9 i després es fa amb èxit l’assalt al castell extra, llavors el resultat d’aquesta gestió ja és collonut. Tot i el fiasco i al meu entendre la precipitació alhora d’intentar el 3 de 10 de Sant Joan, tot i quedar ben a prop d’almenys carregar-se, la progressió a partir d’aquest 5 de 9f em sembla molt sòlida i consistent. Veurem amb interès com van administrant els propers grans castells i com treuen profit d’aquestes rotacions a tots els nivells. És una bona manera de tenir a un gran nombre de castellers, augmentant constantment la seva capacitat tècnica.

Xiquets Tgn: El fet d’anar completant tots els castells de 8 i mig, és el camí que més em convenç per anar fent passos endavant. En colles d’aquest nivell, pot resultar tècnicament més complicat resoldre tots aquests castells alhora que no pas fer els castells de 9 bàsics. Per tant, més enllà del titular que dóna el castell de 9, crec que dominar la gamma facilita encara més arribar als castells de 9 de manera solvent. La resolució del 4 de 9f i la pèrdua de complexos cap aquest castell, històricament sempre per darrera del 3 de 9f., em sembla un gran pas endavant.
Tot i això, també és cert que ens caldria perfeccionar alguns d’aquests castells que tot i la seva eficàcia, no acaben de fer-se amb la seguretat que personalment m’agradaria.

Altafulla: Espectaculars! En una colla petita, que té grans dificultats per fer assajos proporcionalment iguals als que fan les colles de 8 i de 9, fer els castells de 7 i mig, el 5 de 7 especialment, és sensacional! És clar que no sóc del tot imparcial i me’ls miro amb molts bons ulls i després dels castells dels meus Xiquets, és la colla amb qui més celebro els èxits assolits. L’actuació de dissabte passat és la demostració de la lluita, de la humilitat, de la paciència, de saber esperar l’oportunitat i sobretot de l’aprofitament d’absolutament tots els recursos existents en una colla.
Una colla, sigui del nivell que sigui, de 7 de 8 o de 9, si té l’estructura del 5 feta, pot anar ben tranquil·la per tot arreu. Ara cal saber administrar bé aquests castells, no precipitar-se i seguir en aquesta línia per aprofitar de nou al màxim, la següent gran oportunitat que se’ls presenti.

Jove Tgn: Suposo que sota la influència del 3 de 10fm de finals de l’any passat, el seu 3 de 9f l’executen amb una precisió magnífica. Una alineació més que coneguda pels pisos baixos, facilita una entesa perfecta que resol el castell en un tres i no res sense cap moviment de més. Aquesta excel·lència es trasllada també al 5, lògicament, i diria que sols és qüestió de rodatge que el 5 de 9f el descarreguin com en ells és habitual. El 4 de 9f, tot i la caiguda circumstancial, em va semblar una demostració molt gran tornar-lo a repetir immediatament després de caure, tot i la tensió dels pisos alts. Bona determinació, igual que en la gran versió del pilar que està ensenyant en els últims pilars de 7.

Joves: Em van fer la sensació de ser molt conscients de quins són els seus límits ara mateix. I quan una colla dóna el millor de si mateixa en aquestes circumstàncies, no pot fer res més que donar alegries als seus castellers, com van fer el passat diumenge. El 3 de 9f més els rèdits que els va donar el pilar, van donar una marxa més a l’estat d’ànim de la Joves, que enguany encara estava massa calmat. Veurem si la massa de castellers menys habitual en la Joves, es dóna comte del potencial al que poden aspirar si acompanyen a la colla molt més del que ho estan fent fins ara.

Nois de la Torre: Quan una colla té el sentiment i el pòsit històric com tenen els de La Torre, poden passar coses com la del diumenge passat. De sumar en blanc els dos primers intents, van saber recompondre les peces dubtoses del pom de dalt, per acabar descarregant els dos castells de 7 amb agulla. La situació interna local i la rivalitat amb la colla d’Altafulla, són coses no es poden comptar, però es noten en moments de dificultat on cal alguna cosa més que tècnica per tirar endavant els castells i les actuacions. I això és el que van fer a la perfecció els Nois el passat diumenge.

Foto: Ildefonso Cuesta. TGN 50mm.