La noticia castellera de la setmana que no parla de castells precisament, és la invitació que ha fet el Concurs de Castells de Tarragona a la colla de Hangzou perquè hi actuï en la jornada del dissabte.

Evidentment la noticia ha generat reaccions en les dues direccions, a favor i en contra.
Tal i com ens agrada en la complexitat castellera, fins i tot podríem fer diversos sub-grups catalogats en: poc, en una mica favorables, o en desmesuradament favorables i desfavorables. També hi hauria lloc pel “no sabe, no contesta”, que podríem resumir en un “pse”.

Bona fórmula
Com que el meu pensament també és complex, intento explicar-me. D’entrada dir que si la participació de la colla xinesa no treu el lloc a cap colla de les 18 que hi han de participar per mèrits propis, em sembla bé que se’ls hagi convidat. Així la fórmula de 18+1 colles em sembla del tot correcte.
Una de les raons que em fa veure-ho amb bons ulls és que el nivell casteller que apunta la colla xinesa està dintre del nivell que presumiblement hi haurà en el concurs del dissabte. No em semblaria tant bé si se l’hagués convidat si el seu nivell estigués en un nivell inferior al que hi pot haver. Llavors trobaria raonable que se’ls hagués convidat també, però a participar a la jornada del Concurs de Torredembarra. Que actuïn/concursin al nivell que els pertoqui.

Dit això, també em semblaria bé si l’organització no hagués utilitzat aquest dret que té per convidar a qui vulgui. De la mateixa manera que té la potestat i la independència per convidar, també la té per no fer-ho si creu que no hi ha raons per fer-ho.

Qüestió de benefici?
La qüestió sobre el benefici que en pot treure la colla Vella amb l’ajuda dels castellers xinesos al concurs, no em sembla que actualment la colla rosada necessiti aquesta ajuda per poder fer castell de 10. Tal i com van demostrar l’any passat a Tarragona al primer diumenge de festes de Santa Tecla, en un dia que a priori no presentava les millors condicions, van aconseguir prou pinya per fer-li l’aleta al 10.

És cert que en els assajos previs potser podran comptar amb un nombre de castellers més important per fer més i millors proves (suposo que els xinesos vindran alguns dies abans). Ara bé, això tampoc em sembla tant malament veient com avui en dia hi ha aliances de colles fent assajos conjunts, tant si hi ha concurs com si no. També s’estableixen col•laboracions entre colles que actuaran en jornades diferents i amb ajudes mútues, tant humanes com logístiques. Per tant, penso que aquest fet és poc rellevant i que tindrà poca incidència (si és que en té) en el resultat final del concurs. A més, aquestes aliances/col•laboracions o com n’hi vulgueu dir, és una cosa que s’ha fet històricament en els castells, tant en èpoques més antigues com en l’època més moderna, i que a més queda a la llibertat de cadascú fer-ho o no.

#Becariosno
Aquesta decisió si que tindrà una repercussió que a mi particularment se’m fa pesada, molt pesada. La presència de la colla xinesa i la seva particularitat farà que aquest fet sigui més destacat que les notícies castelleres pròpiament dites. Veurem moltes més cròniques sobre els xinesos que sobre el propi concurs, i aquest és un dany colateral que a mi si que se’m fa i se’m farà pesat. Sobretot també quan aquest fet el tractin els mitjans més generalistes/espanyolistes que de ben segur colaran alguna informació errònia o tergiversada o manipulada parlant de castells.

Valors. qùe, quins, com?
Amb aquesta decisió, no crec que es vulneri res greu de la nostra essència castellera. Entenent que això de l’essència és molt interpretable i que en colles ja existents a Catalunya hi ha coses que pel meu gust no representen els valors tal i com jo els entenc. Ara bé, a grans trets i de manera general no crec que sigui cap vulneració dels principis bàsics castellers que jo reconec.

PD1: Que la colla de Hangzou estigui en aquest nivell casteller em sembla admirable, fantàstic i lo següent!
PD2: Entre la notícia i preparar l’article ja estic dels “xinos” saturat i això que encara no és temps de concurs. Necessito uns dies de recuperació per veure el documental.

Foto: Jordi Badia.